Notice
This is a verbatim copy of a post made in my old blog dimlight.wrodpress.com, included here for archiving purposes.
Finalment he aconseguit superar amb èxit el caos i la desorganització d’aquesta universitat els 2 primers. He tingut força problemes per gairebé tot. Primer, per a registrar-se com a estudiant i aconseguir un compte per poder utilitzar internet -cosa extremament simple a Reading- he hagut de recorrer d’un edifici a un altre per després tornar al primer durant gairebé dos esgotadors dies sencers. Del Help Desk a la University Registry, i d’allà al departament de Computer Science. Un cop vist el coordinador d’erasmus de Computer Science, torna cap al Registry per després acabar al Help Desk. Quan sembla que tot està enllestit, resulta que a l’endemà no puc entrar al meu compte. Torna a baixar a la universitat, un altre cop cap al Help Desk, on em diuen que no estic matriculat completament i m’envien per enèssima vegada al Registry, on em diuen que hi ha hagut algun error i m’ho arreglen, de manera que des d’avui al matí el meu compte hauria d’estar actiu.
Sortosament aquest cop si que l’han encertat i des d’avui ja puc accedir a internet des dels HotSpot dels halls, una espècie de punts d’accés wireless. És una pena que no poguem accedir-hi des de les habitacions, però bé, no es pot tenir tot en aquesta vida, que diuen.
Amb tot això també he tingut temps de fer la compra (primer al Spar, no recomanable, i després al Lidl, molt recomanable, per la varietat i el preu) i de baixar fins al Town Center, molt bonic. El carrer principal, el Union Street, és una immensa avinguda plena de tendes i de comerços de tot tipus. A primera vista sembla que Aberdeen és una ciutat més gran que Reading. Li’n diuen the granite city, perquè la majoria dels seus edificis estan construïts amb aquesta roca ígnia d’un gris característic que aquí a escòcia sovint es fon amb el gris dels nuvols del cel que gairebé sempre tapen el sol.
Bé, fins aquí la primera crònica des d’Aberdeen. Us he penjat la primera fornada de fotos de Hillhead i el camí cap a la universitat (podeu accedir-hi des de l’enllaç a flickr que teniu a la dreta). El dia que vaig baixar al centre em vaig oblidar la càmara a l’habitació, així que quan torni a baixar la portaré sens falta i faré un complet reportatge fotogràfic.
Salut!